CRÒNICA DEL TORNEIG DE VIC. INFANTIL MASCULÍ

CRÒNICA DEL TORNEIG DE VIC. INFANTIL MASCULÍ

Aquests tipus de trobades són pensades per que els nanos coneguin nous equips i passin una jornada festiva de bàsquet, però no podem oblidar el seu caire competitiu que a qualsevol esport és necessari.
No fa gaire un respectat i experimentat tècnic hem va dir que l’única pregunta que l’hi havia de fer al meu fill en acabar un partit, era si s’ho havia passat bé. En aquesta ocasió podria dir que si, els nanos han gaudit del llarg dia de torneig més enllà del resultat final, però això no vol dir que no fem una mica d’anàlisis del joc i que han pogut aprendre dels rivals.

En l’àmbit estrictament esportiu el resultat ha estat força bo, dos partits guanyats i dos perduts, però amb la sensació de que han estat molts més els moments foscos que els brillants. No podem negar que cada dia evolucionen una mica més, però encara no són capaços de mantenir un nivell competitiu més o menys estable durant tot el partit. És una mica curiós observar com un grup tant ben avingut no siguin capaços de jugar de la mateixa manera a la pista durant tot el partit. No crec que sigui falta actitud, potser és al contrari, que massa sovint els juga males passades aquella ansietat de guanyar per la màxima diferència possible i acabem perdent.
No sóc partidari dels entrenadors massa “efusius” però si que penso que a vegades una actitud més dura pot ajudar a revertir certes situacions. No és cap crítica als entrenadors, més aviat al contrari, és una manera de dir-vos que els pares som perfectament conscients que a vegades els i cal un toc d’atenció amb to autoritari, i teniu tot el nostre suport i respecte.
Malgrat tot crec que ha estat una jornada productiva, i aprendre del magnífic joc associatiu del Mataró, amb els que a més han conectat bé fora de la pista.
Nois jugueu en equip i quant acabi el partit ens podreu dir que us ho heu passat bé, estic convençut.
Sergi Giménez Ayats